dimecres, 12 d’octubre del 2011

I’m going

Moon River, wider than a mile,
I’m crossing you in style some day.
Oh, dream maker, you heart breaker,
wherever you’re going I’m going your way.

Two drifters off to see the world.
There’s such a lot of world to see.
We’re after the same rainbow’s end-
waiting ‘round the bend,
my huckleberry friend,
Moon River and me.

6 comentaris:

  1. Preciosa la música la lletra i les imatges i... aquest Vilallonga que apareix als títols de crèdit,és parent teu?

    ResponElimina
  2. M'agrada molt l'expressió "my huckleberry friend". És rítmica i evoca el llibre del Mark Twain, com una manera de viure que encara és vigent. Gran lletra i cançó, gran pel·lícula, excel·lent Audrey. Gràcies!

    ResponElimina
  3. Mancini, un dels grans músics del S. XX. Al S. XIX hagués estat un dels millors operistes romàntics d'estil italià, un creador de meravelloses melodies i cançons. Una volta vaig sentir-li parlar a la tele de com havia fet aquesta preciosa melodia. Sabia de la responsabilitat adquirida, no era una peli qualsevol. Tot era pegar-li voltes. I la solució li va vindre a partir de l'escena on la Hepburn canta al balcó. Si la canta una noieta sense formació musical, doncs devia ser senzilla. I què més senzill que començar per un interval melòdic de quinta, com fan moltes cançons populars. La resta és fruit del seu talent, on la vulgaritat no entrava. La senzillesa no està renyida amb la qualitat.

    ResponElimina
  4. Jo també m'apunto al cor dels mancinians. Era un melodista extraordinari. Quant a la pel·lícula té l'encant de la protagonista, el seu galan i Nova York. Pel demés -i em sap greu- sempre m'ha semblat fluixa. Ah! I la música, és clar!
    Gràcies, Mariàngela!

    ResponElimina
  5. El primer pla after hours de l'avinguda neoiorquina; llum, quietud i grisos, m'acaba de recordar a:

    http://www.todo-arte.es/wp-content/uploads/2010/09/antonio-lopez-la-gran-via.jpg

    I Moon river te una versió... especial:

    http://www.youtube.com/watch?v=Fd_JDrnBMMA&feature=related

    Gràcies per compartir Mariàngela!

    ResponElimina
  6. Que jo sàpiga no, Camil·la.

    Visca el cor dels mancinians, Glòria, i dels admiradors d' Audrey Hepburn!

    El record literari de cantireta, els coneixements musicals de lapsus calami, la connexió amb la pintura de l'Ignasi: quants regals!

    Gràcies a tots i una abraçada newyorker!

    ResponElimina